La setmana passada al blog de desenvolupadors d’Android recomenaven la migració de les aplicacions ja existents cap a aquesta nova interacció, i que les noves treballessin amb aquesta idea.Una de les peculuaritats del desenvolupament i disseny d’aplicacions per a Android es la seva diversitat de dispositius en les que s’executen. Amb aquesta nova pauta, doncs pretenen una major independència de l’aplicació envers els dispositius, i aconseguir una una experiència d’usuari més coherent en tota la família d’Androids.

Més info [->

O hauríem de dir Madrid 20020?

Controvèrsia. Així és com podríem resumir la que ha estat la notícia del dia. Les xarxes socials s’han convertit en un fòrum de debat arran de la publicació per la part del COE del que serà el logotip que representarà a la candidatura de Madrid 2020.

I no sense raó. Aquesta proposta ha estat la guanyadora d’un concurs dirigit a estudiants oficials de disseny. El seu autor, Luís Peiret, ha creat la imatge basant-se en la forma que té la mítica Puerta de Alcalá de Madrid, representant, també, els cinc cercles dels JJOO. Però la proposta original que va presentar Luís dista molt del resultat final que han publicat avui. Aquí podem veure la proposta original:

Resulta doncs que l’Agència de Comunicació i Medis TAPSA ha manipulat la proposta “per tal de millorar-la” amb un resultat que, al parer de molts, ni el millora ni funciona. Es tracta de la llegibilitat. Ha passat de ser “m20″ a ser “20020″. Amb la intenció de simplificar els traços han acabat mostrant una ambigüitat que de lluny li dona dinamisme, ans al contrari, crea confusió.

La tipografia. Personalment m’agrada molt més la que havia optat l’autor en un principi. La combinació entre una tipografia cal·ligràfica amb una Serifa (sumant els diferents gruixos del traç) fa que hi hagi un ritme de lectura molt dinàmic. Pel que fa a la proposta final, són molts els que veuen un accent a la “i” de “Madrid”. A més, sembla com si la tipografia fos molt simple, li falta personalitat.

L’últim i més significatiu motiu de polèmica ha estat els colors. Mentre que la proposta original recrea, poc o molt, els colors dels cinc continents dels JJOO, en el logotip final, s’omet “olímpicament” el color negre de la bandera. Hi ha diferents teories sobre els colors que es representen en aquesta, però moltes d’elles coincideixen en que el continent africà, és representat pel color negre. Doncs bé, si aquest fos el cas, Àfrica es queda sense representació en aquest logotip.

Està clar que fer un logotip que agradi a tothom és molt difícil, i més quan parlem d’un logotip que ha de representar tantes coses i a tanta gent. Sempre hi haurà discòrdia d’opinions. Però jo vull formular algunes qüestions sobre aquest tema:

1. Si la finalitat d’aquest concurs dirigit a estudiants era que, finalment, la proposta guanyadora passes a les mans d’una Agència, per què no van assignar aquest treball directament a aquests professionals?

2. Per què una empresa de Medis de Comunicació fa un redisseny d’una marca? No hi han Agències i estudis especialitzats en branding?

3. I última. Amb el temps que corren i veient la situació que hi ha a Espanya, cal presentar, per tercer cop, aquesta candidatura?

En el descans d’aquest partit, es quan el segon de publicitat a televisió es més car. I es quan les grans empreses aprofiten per a estrenar les seves campanyes i nous anuncis.

Enguany els populars óssos polars de Coca-Cola seran un dels protagonistes. Depenent del desenvolupament del partit, projectaran un dels dos spots que tenen preparats: “Catch” o “Superstition”.

Amés a través de Facebook la campanya tindrà la seva presència. Accedint a cokepolarbowl.com durant la Final, es podrà veure com els populars ossos veuen el partit -cadascun vestint la camiseta d’un dels dos equips-, i reaccionen segons les accions que es produeixin en el mateix.

Això es precisament el que han fet els creadors de Totoya Creatures. Col·locant el dispositiu en una mena de funda i executant l’aplicació corresponent disponible a l’App Store, aquest es transforma en un ninot de peluix capaç d’interactuar amb els nens (o qui hi jugui). Amés l’iPhone o iPad queda protegit dins de la funda, amb la qual cosa queda fora de risc de ser malmés a causa de cops o caigudes.

Hi ha disponible dos models per dispositiu, i els preus ronden els 80 dòlars per a iPad i els 50 per a iPhone.

Més info [->

Amb aquesta plataforma per a tablets, a banda de poder visualitzar els catàlegs, es possible emprar-la per a la gestió dels productes que s’hi presenten. Així es pot configurar per a poder-hi realitzar comandes en temps real, planificar tasques i disposar de les dades dels clients (vincular-hi tarifes i promocions, historial…).

Actualment està disponible per a Android i està prevista la seva versió per a iPad i Blackberry. Hi ha dues modalitats de l’aplicació, una destinada a clients de l’empresa (publicitària) i l’altra destinada a la gestió (productiva). Aquesta última, amés permet la seva configuració per mòduls segons les necessitats a cobrir.

Producte creat a casa nostra que segons el seu director comercial Xavier Solà: “És una eina que referma conceptes interessants com l’ecodisseny i l’estalvi de recursos que suposa utilitzar plataformes com la nostra enlloc de paper per mostrar o llençar productes i serveis”.

L’aerolínea holandesa està treballant amb Meet and Seat, una aplicació amb la qual els usuaris que facturin on-line podran triar el seu company de vol segons el perfil de Facebook i LinkedIn. Fent un creuament dels perfils, serà possible, doncs que amb qui es comparteixi el viatge sigui una persona amb interessos afins.

D’aquesta manera ja no serà una loteria qui s’asseurà al teu costat, i es podrà aprofitar el viatge per a establir relacions professionals, personals o simplement per a poder mantenir una conversa interessant.

La xarxa social de fotografies Instagram (que de ben segur algú l’ha descobert aquesta setmana veient el Generació Digital del canal 33) ha estat la plataforma triada per l’empresa tèxtil americana per tal de dur a terme un càsting a escala mundial.

Mitjançant l’etiqueta #iamlevis volen trobar el personatge (o els personatges) protagonista d’una campanya publicitària que ha de veure la llum aquest any. Si voleu optar a ser la nova cara de Levi’s, ja ho sabeu, a pujar una fotografia vostra a Instagram.

Comencem l’any amb una retrospectiva en forma de video. Per als amants de la tipografia i “la vella escola”, Naomie Ross ha creat aquesta càpsula audiovisual on explica molt bé el procés d’elecció i edició d’una tipografia, mitjançant la tècnica del Letterpress.

La tècnica del Letterpress és un sistema d’impressió directe sobre el paper mitjançant tipos mòbils (lletres en relleu) els quals son impregnats de tinta mitjançant un rodet i seguidament aplicats a pressió sobre paper. Podeu veure alguns exemples de treballs fets amb letterpress aquí o entrar al web de OMÁN, impressors que expliquen detalladament el sentit i l’ús d’aquesta tècnica.

En aquestes dates on es habitual fer un repàs de tot el succeït en l’any que finalitza, des de disse.cat volem fer un resum de la mà dels apunts més destacats de 2011. Aprofitem aquesta entrada per agrair a tots els que habitualment o esporàdicament us heu passat pel blog. De part de tots els que en formem part: Gràcies

Gener: Començavem l’any visualitzant l’arribada del 2011 via Twitter i amb una original porposta per tal de reutilitzar caixes de cartró. Amés observavem com tota la feina de confecció d’una revista es resumia en dos minuts.

Febrer: Al Febrer fèiem una visita al museu de mà de Google i coneixiem una llibreria on trobar tot de llibres relacionats amb l’experiència d’usuari (Ux)

Març: Amb els 5 anys d’estol, la Conchi ens va ensenyar com tothom pot fer ús dels smartphones. També va ser el mes en que el Japó es va veure sacsejat per uns terratrèmols. Aquest fet va propiciar la necessitat d’engegar iniciatives per a recaptar diners per ajuda humanitària, una d’elles va ser el disseny d’uns pòsters. També miràvem cap al futur amb un vídeo espectacular: A Day made of Glass.

Abril: El mes on es va celebrar el dia mundial del disseny gràfic, coneixíem Lack, una revista que es transformava en bossa i com era treballar a les oficines de Facebook. Per si us donaven enveja els treballadors americans de Zuckerberg, sempre podrieu provar d’entrar a les oficines de Tuenti a Barcelona.

Maig: Ferran Adrià i Apple va ser-ne els protagonistes. El xef va ser present en el nou anunci d’estrella Damm i en la portada de la revista Esquire, una edició que feia olor. Per part Apple, dues curiositats: una comparativa d’ús de l’iPad entre una senyora centenària i un nen de dos anys; i la botiga Apple Store recreada en el món Playmobil.

Juny: Vàrem veure les noves funcionalitats màgiques del sistema operatiu iOS 5 i es va ficar sobre la taula el debat entre revistes digitals o en paper.

Setembre: La nova temporada començava amb la presentació d’un concepte cridat a revolucionar-ho tot: La Gamificació. També va ser quan Youtube va incloure un editor de vídeo al seu servei. I quan des de l’estudi N9ve vèiem una espectacular animació de l’alfabet.

Octubre: En aquest vàrem oferir-vos pràcticament en prímicia la nova interfície de GMail, gràcies a un vídeo que se’ls va escapar als de Google. En un altre vídeo ens va sorprendre com un nen interactuava davant una revista de paper. En un altre dels apunts destacats descobríem tretze noves propostes innovadores per tal de presentar els nostres Currículums.

Novembre: En el penúltim mes de l’any es vàren celebrar les eleccions generals, a disse.cat les vem analitzar des d’un punt de vista gràfic i de les xarxes socials. Amés va ser el mes on Benetton va tornar a provocar al món amb una original campanya.

Desembre: Per acabar l’any, us hem proposat idees ben originals per a regalar als més creatius i amants de les xarxes socials. També hem pogut veure com el Pare Noel fa ús del nou iPhone 4S per a fer arribar els regals a tothom.

Feliç 2012!!