Però encara que sembli mentida, el CV encara existeix. Són molts els correus que poden rebre un estudi/agència en un mateix dia, però ben pocs els papers impresos que hi arribaran. Per tant, és vital que aquests cridin l’atenció. A la xarxa podem trobar infinitat de idees per a fer que el teu currículum sigui original. Aquestes són les que més ens han agradat:

Infografies: Molt útils a l’hora de fer relacions.

Non-Format: Ningú ha dit mai que els CV han de ser un foli o un pdf.

Disseny: Els programes de disseny ofereixen recursos molt interessants.

The best of: Sens dubte, el que s’emporta la palma, un CV fet amb Spotify.

Ara però, la cosa ha canviat. Han creat un editor de vídeo que permet rotar, arreglar contrastos, color i afegir diversos efectes en un obrir i tancar d’ulls. També pots afegir transicions i música d’una manera molt intuïtiva, així que no cal que siguis un expert en l’edició de vídeos.

És una eina molt senzilla, sí, però permet modificar fàcilment els vídeos que ja tens penjats sense haver-los de treure del canal i tornar-los a pujar. D’aquesta manera no perds ni comentaris ni el comptador de visites.

Personalment, crec que s’assembla una eina que incorporava Windows, Movie Maker, amb la possibilitat d’afegir filtres com al Instagram. És interessant provar-ho. A continuació us deixo un vídeo que explica aquesta nova funcionalitat de YouTube:

Vist a Gràffica | YouTube Blog

iTunes U es tracta d’un sistema de distribució de classes, cursos i material didàctic per a qualsevol (estudiants o no) interessat en accedir al contingut multimèdia creat o aprovat per docents.

D’aquesta manera, mitjançant l’App Store, qui ho desitgi pot accedir a classes de les Universitats més prestigioses impartides per alguns dels millors professors del món.

Respecte al nou canal de la UPF de moment hi podem trobar més de 500 recursos de grups de recerca, entrevistes a professors o notícies; així com el podcast UPF-Ràdio.

Enllaç al canal de la UPF a l’iTunes U  [->

Logotiposvectoriales.com és una iniciativa posada en marxa per un grup de dissenyadors gràfics que tenen com a objectiu compartir tota mena de logotips vectorials entre professionals del disseny de forma gratuïta.

Per a això han creat una “Logoteca” amb més de 2000 logotips (de marques i institucions) que s’actualitza diàriament. Una de les característiques més interessants del portal és que et pots descarregar els fitxers en tres extensions diferents: EPS, AI i Freehand.

La web té una navegació molt senzilla: Podem buscar a través d’un directori alfabètic. Aquest projecte evoluciona gràcies a l’aportació d’altres usuaris pujant logotips, aportant idees/comentaris i fent donacions.

Article vist a Desfaziendo Entuertos

Es tracta d’un espai web en el que podem trobar obres famoses de més de 400 artistes, disponibles en alta resolució, i a més, passejar lliurement pel museu gràcies una tecnologia similar al Street View:

Podem veure les obres d’una manera molt detallada i a més, tenim la opció de crear la nostra pròpia col·leció d’art privada, de manera que podem escollir les obres que més ens agradin, comentar-les i compartir-les a través de les xarxes socials.

Entre els centres col·laboradors trobem la National Gallery de Londres, el MoMA de Nova York, els Reina Sofía i Thyssen-Bornemisza de Madrid, el Palau de Versalles o el Van Gogh de Amsterdam, entre d’altres i amb la intenció d’afegir-ne més amb el temps.

Sens dubte un recurs molt útil per a tots aquells que vulguin gaudir de l’art i la cultura d’una manera molt pràctica, i sense fer cua!

The Noun Project té com a finalitat recollir, organitzar i compartir els símbols més representatius del llenguatge visual a nivell mundial. Mitjançant la seva web podem accedir a la biblioteca de símbols i descarregar-los d’una manera lliure i gratuïta.

Hi ha més de 500 símbols i la descàrrega és molt senzilla, el format és vectorial. És un recurs molt útil que podem tenir en compte a l’hora de realitzar els nostres treballs. A més, d’aquesta manera podem veure com es denomina cada símbol i una mica d’informació de quan va ser creat i per qui.

Re-Pack no és cap tipus de packaging especial, senzillament és una iniciativa per a reutilitzar les caixes en les que es reben o es compren la majoria de productes: es tracta de desplegar el cartró i plegarlo a la inversa, de tal manera que tornem a muntar la caixa amb els plecs al revés. Amb l’ajuda d’una mica de cola tornem a tenir una caixa com nova.

El detall de l’enganxina és el que utilitzen els autors de la idea però amb una mica d’imaginació i creativitat podem crear les nostres marques personals, donant-li un nou concepte a l’envoltori.

Via Packaging of the world

Fins aquí res de nou. La novetat de la iniciativa vé donada per la manera en que es planteja el projecte. En aquesta ocasió no han publicat un document tècnic, o un conglomerat d’infografies. Els de Google han optat per explicar-nos aquests temes en mode de conte infantil.

Amb el títol 20 things I learned about browsers and the web (20 coses que he après sobre navegadors i la web) i amb il·lustracions de Christoph Niemann; estem davant d’un recurs interessant tant en el seu contingut, com en el seu disseny, i especialment en la seva originalitat.

Enllaç al conte [->

Us recomano que veieu altres il·lustracions de Christoph Niemann. Com a mostra us en deixo una:

Galeria de Christoph Niemann [->

Dins el llibre, Messeguer ens explica com la tipografia té una importància molt significativa dins els elements identificatius de les revistes, analitzant exemples com Emigre, ink, Monocle, Neo2, PIN-UP, Suite… entre d’altres. Aquestes, les classifica en diferents gèneres depenent els atributs funcionals i estètics.

Si voleu profunditzar dins el món de la tipografia i veure bones practiques us recomano que li doneu un cop d’ull:

Imatges a través de Slanted.

La era digital ha ocupat gran part de la nostra cultura visual, d’això no hi ha cap dubte. Ara bé, això no implica que altres materials de representació gràfica hagin de desaparèixer, com molts artistes s’han atrevit a pronosticar. L’etern debat editorial: Llibre analògic o e-book?

En la meva opinió, ambdues coses tenen dret a cohexistir paral·lelament, com tants d’altres sistemes de comunicació han fet al llarg dels anys. De totes formes, potser és ara quan comencem a apreciar el valor d’allò sensorial: sentir, tocar, olorar…

Indagant per Smashing Magazine, he trobat aquest interessant article sobre excercicis fets amb paper. Bones pràctiques i a més, molt útils a mode d’inspiració.