O hauríem de dir Madrid 20020?

Controvèrsia. Així és com podríem resumir la que ha estat la notícia del dia. Les xarxes socials s’han convertit en un fòrum de debat arran de la publicació per la part del COE del que serà el logotip que representarà a la candidatura de Madrid 2020.

I no sense raó. Aquesta proposta ha estat la guanyadora d’un concurs dirigit a estudiants oficials de disseny. El seu autor, Luís Peiret, ha creat la imatge basant-se en la forma que té la mítica Puerta de Alcalá de Madrid, representant, també, els cinc cercles dels JJOO. Però la proposta original que va presentar Luís dista molt del resultat final que han publicat avui. Aquí podem veure la proposta original:

Resulta doncs que l’Agència de Comunicació i Medis TAPSA ha manipulat la proposta “per tal de millorar-la” amb un resultat que, al parer de molts, ni el millora ni funciona. Es tracta de la llegibilitat. Ha passat de ser “m20″ a ser “20020″. Amb la intenció de simplificar els traços han acabat mostrant una ambigüitat que de lluny li dona dinamisme, ans al contrari, crea confusió.

La tipografia. Personalment m’agrada molt més la que havia optat l’autor en un principi. La combinació entre una tipografia cal·ligràfica amb una Serifa (sumant els diferents gruixos del traç) fa que hi hagi un ritme de lectura molt dinàmic. Pel que fa a la proposta final, són molts els que veuen un accent a la “i” de “Madrid”. A més, sembla com si la tipografia fos molt simple, li falta personalitat.

L’últim i més significatiu motiu de polèmica ha estat els colors. Mentre que la proposta original recrea, poc o molt, els colors dels cinc continents dels JJOO, en el logotip final, s’omet “olímpicament” el color negre de la bandera. Hi ha diferents teories sobre els colors que es representen en aquesta, però moltes d’elles coincideixen en que el continent africà, és representat pel color negre. Doncs bé, si aquest fos el cas, Àfrica es queda sense representació en aquest logotip.

Està clar que fer un logotip que agradi a tothom és molt difícil, i més quan parlem d’un logotip que ha de representar tantes coses i a tanta gent. Sempre hi haurà discòrdia d’opinions. Però jo vull formular algunes qüestions sobre aquest tema:

1. Si la finalitat d’aquest concurs dirigit a estudiants era que, finalment, la proposta guanyadora passes a les mans d’una Agència, per què no van assignar aquest treball directament a aquests professionals?

2. Per què una empresa de Medis de Comunicació fa un redisseny d’una marca? No hi han Agències i estudis especialitzats en branding?

3. I última. Amb el temps que corren i veient la situació que hi ha a Espanya, cal presentar, per tercer cop, aquesta candidatura?

Fent paròdia -o no- d’aquesta situació ha nascut el Comic Sans Project. Es defineixen com els defensors d’aquesta tipografia i periòdicament podem veure publicat a la seva web logotips de diferents empreses amb la tipografia creada per Vincent Connare.

Podeu seguir-los a Twitter: https://twitter.com/#!/comicsansprjct

Dins el món del disseny, passa el mateix. Durant aquest any han sigut moltes les marques que han volgut fer un redisseny de la seva imatge corporativa. En algunes d’elles, el canvi ha estat molt favorable, d’altres, en canvi, han fet un pas enrere dins la seva projecció.

Brand New, pàgina web especialitzada en imatge corporativa i branding, ens mostra el seu anual rànking dels millors i els mitjors redissenys de logotips. El sistema és molt senzill: quan presenten un nou projecte a la web, els usuaris poden votar en funció del que els hi transmet el nou disseny. D’aquesta manera han pogut veure quins redissenys han estat més positius i quins han estat un error. Tot és, evidentment, molt subjectiu.

Aquests són 5 dels 12 redissenys més “worst” publicats per Brand New:

Val a dir que l’empresa GAP va haver de tornar a la seva versió original desprès del rebuig i la controvèrsia que es va crear entorn el nou redisseny.

Per a veure l’article complet podeu fer clic aquí.

I ja per acabar, aquí us deixo 5 dels 12 millors dissenys que ha publicat Brand New:

Per a veure l’article complet podeu fer clic aquí.

Totes les imatges estàn extretes de la pàgina web de Brand New.

Aquest fet es fica més de relleu a l’hora de prendre decisions de compra a Internet. En l’acció de compra hi ha infinitat de factors que ens influeixen; els colors, però són un dels factors més decisius.

En una bona infografia, Kissmetrics ens il·lustra quina relació tenen els colors en la psicologia de compra.

En resum, la marca Mercedes-Benz es va crear a principis del s. XX per les companyies més importants de l’època formades per Gottlieb Daimler i Karl Benz (el nom de Mercedes prové de la dona de Daimler) i l’emblema fusionava l’estrella de tres puntes de Daimler amb la corona de llorer de Benz, i bé, aquí deixo la successió, en imatges, de la marca:

Logotip Mercedes, 1902

Símbol Daimler-Mercedes, 1909

Logotip Benz, 1909

Primera fusió de les marques Mercedes i Benz, 1916

Marca Mercedes-Benz consolidada, 1926

Emblema Mercedes-Benz

Marca Mercedes-Benz, 2008

Marca i Símbol de Mercedes-Benz actual, 2009

Segurament a molts de vosaltres us passarà el mateix que a mi: nostàlgia per a les formes antigues i els primers dissenys, però d’això és tracta el branding, d’intentar preparar a les marques per a que durin al llarg del temps.

L’article complet el podreu trobar aquí: Mercedes-Benz logo evolution i si voleu veure més redissenys de marques automovilístiques, us recomano que doneu un cop d’ull a aquest article de Diariomotor: Evolución de los logos de las marcas automovilísticas

Sembla que la unió de Caixa Girona, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu és un fet imminent. Segons els últims comunicats només queda la recta final de la tramitació. A Disse.cat volem fer una interpretació de la nova marca comercial anomenada Unnim.

La paraula “Unnim” prové del verb “unir”, en català, i li han icorporat una “n” segurament per donar-li un tret més innovador i contemporani. El símbol està constituït per quatre formes superposades, cadascuna representant el color corporatiu de cada caixa (magenta, groc, verd i cian), i probablement connoten una “U” d’Unnim o una “C” de caixes o Catalunya.

Segons sembla, el color corporatiu de la caixa serà el blanc, cosa distintiva dins la branca que ens movem. La tipografia escollida per al logotip dóna émfasi a la forma de les “n” i la “m”, les quals formen quatre arcs (això li dóna un valor històric a la marca).

La marca, a més, va acompanyada d’un tagline o lema corporatiu: “La Caixa que suma” i ofereix quatre varietats corporatives que varien en funció del territori o Caixa que el representa: Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa.

És segur que aquesta proposta no deixa indiferent a ningú, però com tot, se’n pot fer una crítica constructiva, ja sigui bona o dolenta. A nivell gràfic val a dir que és una idea innovadora, tenint en compte el marc en la qual s’ha desenvolupat, però que no respon a molts dels critèris bàsics en disseny: problemes amb el kerning, amb els colors superposats, jerarquia, etc.

The Dieline és una pàgina web que recull treballs de professionals, estudiants i entusiastes, i pretén servir de inspiració i fòrum de treball dins del sector, donant gran importància al branding. Aquesta, doncs, és considerada una de les pàgines més importants dins l’àmbit del disseny del packaging.

Aquí us deixo l’enllaç d’aquest article i alguns dels exemples més interessants:

Destaquem doncs l’últim cas (veritable) fins ara: Peugeot.

*Aquesta entrada ha estat modificada.

Aquesta tècnica no està considerada com a publicitat expressa, perquè no es menciona directament el producte, es tractaria de publicitat indirecta o subliminal. Tot i així, ha ploriferat d’una manera espectacular en els últims anys dins del marketing.

La publicitat directa ha esdevingut tan fàcilment reconeixible i evident, que els usuaris cada cop tendeixen més a ignorar-la. És per això que el product placement pot ser la substitució idònea a aquest tipus de publicitat en un plaç de temps no gaire llarg. De ben segur que aviat se suprimiran les extenses pauses televisives per donar pas a sèries cargades de publicitat subliminal.

Aquí deixo alguns exemples de product placement. Per ordre, aquestes sèries són American Idol, Friends, House, Sex and the city, How I met your mother i The Office:

Ara que s’acosta l’estiu hem de vigilar on col·loquem les begudes que estem prenent. Per als fanàtics de l’iPhone, d’Adobe o de RSS, Meninos Studio té a la venda una col·lecció de posa gots inspirats en les icones d’aquestes aplicacions.

Aquest estudi, situat a Brasil, consta d’un grup de creatius que fabriquen productes de disseny i els venen a través de la seva web Meninos Store. A més d’aquests fantàstics posa gots, també podem comprar quadres inspirats en la interfície de Photoshop, làmpares amb el mapa del metro, taules d’snowboard que són calendaris i una infinitat de productes molt originals.