Així la classificació resultant ha estat la següent:

No passen la fase de grups:

Bate Borisov, Apoel Nicòsia, Borussia Dortmund, Trabzonspor, Inter, Viktoria Pilsen, Chelsea, Bayern Leverkusen, Villareal, Benfica, Olympique de Marsella, Olympiacos, CSKA, Reial Madrid, Bayern Munic i Zenit.

Es queden a vuitens de final:

Porto, Milan, Olympique de Lió, Basilea, Genk, Nàpols, Manchester United, Lille.

No superen quarts de final:

Barça, Ajax, València,Shakhtar.

Eliminats a semifinals:

Dinamo de Zagreb i Arsenal

Finalista:

Oteul Galati

Campió:

Manchester City

 Per a conèixer en detall l’estudi visiteu la seva pàgina [->

En el món d’Internet on apareixen nous serveis cada dia, i aplicacions que fa uns mesos anaven a ser una revolució ara ja estan obsoletes, és important que una idea sigui duta terme el més ràpid possible si es volen tenir opcions d’èxit, ja que algú altre no trigarà gaire en tindre la mateixa idea, i beneficiar-se’n d’ella.

És per aquesta raó que en determinats projectes l’opció d’optar per aquesta filosofia de desenvolupament és una bona solució.

Habitualment el que s’obté d’aquesta manera és un producte funcional en una primera instància, sobre el qual amb trànsit i usuaris reals s’anirà polint i millorant. Aquesta flexibilitat també ajuda en la inversió inicial del projecte, que pot començar amb un equip petit que creixi progressivament. De fet, quan les persones que hi intervenen són poques és més senzill gestionar que totes elles tinguin clares les seves tasques a desenvolupar i que tot el temps hi dediquin sigui en tasques prioritàries i imprescindibles.

El Desenvolupament Àgil no té una metodologia definida ni uns passos establerts per a dur a terme projectes basats en aquesta filosofia. Existeix, però, bibliografia al respecte sobre diferents mètodes d’Agile Development centrats en minimitzar els riscs desenvolupant en terminis curts de temps.

Panoramio i la web del TCI College són uns exemples de projectes creats d’aquesta forma.

Fonts:

http://en.wikipedia.org/wiki/Agile_software_development

http://www.agilealliance.org/

http://agile-barcelona.org/

http://www.alzado.org/articulo.php?id_art=602

http://www.torresburriel.com/weblog/2010/12/23/ux-agile-y-cohesion-del-equipo/

http://www.agilemanifesto.org/iso/ca/

http://www.targetprocess.com/blog/

Amb el codi següent:

2004: Abans de dir-se facebook, el seu nom era “thefacebook”

2005: Incorpora les fotografies.

2006: Amb el nom de “facebook” ja hi podia accedir tothom major de tretze anys amb una adreça de correu electrònic vàlida.

2007: Permet que cada usuari es configuri el seu perfil movent les “caixes” de contingut.

2008: Incorpora el servei de xat i el control de privacitat a les llistes d’amistats. Els perfils d’usuari s’organitzen en pestanyes, i la interfície esdevé més “neta”.

2009: Neix la funcionalitat “M’agrada” i supera a MySpace com la xarxa social més utilitzada.

2010: Seguint amb l’aparença consolidada del 2009, es reorganitza la navegació esquerra.

2011: Es redisenya la pàgina de perfil dels usuaris.

Font i més info 1 [->

Font i més info 2 [->

Font i més info 3 [->

Font i més info 4 [->

Font i més info 5 [->

El projecte es basa en la idea de compartir advertències, fent així un món millor. Els autors van sortir als carrers de Copenhague i es van acostar a la gent amb la pregunta “Tens un bon consell a oferir?”

Els que van accedir a col·laborar van ser fotografiats i van escriure el seu consell per a compartir-lo amb el món. Els autors van recollir tot el material i el van exposar en una web fantàstica anomenada The Good Advice Project.

Sens dubte una iniciativa molt interessant ja que no amaga cap marketing publicitari al darrere, és un projecte fet unir-se a les persones.

En l’Internet actual, tenir una pàgina web ben realitzada depen de molts factors. El nombre d’usuaris, les interaccions amb ell, el SEO de la pàgina, el màrqueting social són elements fonamentals per tenir una gran presència a Internet.

Molts cops, l’excés d’informacions a la xarxa, ens implica una sèrie d’eines i tasques a fer que allargarien les nostres nits, fins el matí Per aquest motiu, cal tenir molt clar què fer segons dades.

Les eines d’anàlisi de webs són el primer pas. Cal veure que ens falla al nostre site. Recomanem el servei web WooRank. Aquest servei gratuït, permet amb un minut detallar totes les característiques de la nostra web.

Simplement escrivint la direcció web, Woo Rank ens indica una puntuació global de la nostra pàgina segons molts paràmetres. A més, a cada paràmetre ens indica un color: verd, taronja i vermell. Com si d’un semàfor es tractés, ens indica com ho estem fent en aquell camp.

Ens indica:

• Els nostres visitants, segons Alexa.
• El contingut, amb les pàgines indexades i les paraules claus de la nostra pàgina. Molt útil per veure si estem mostrant els cercadors el contingut real.
• SEO: un apartat molt útil. Ens indica si la nostra estructura és correcte. Si usem els títols Html de forma correcta, i sobretot si complim les normes de validador W3C.
• Off-site SEO: Un indicador important, en quines posicions estem indexats als cercadors. I quants enllaços rebem d’altres pàgines web segons Google. També ens indica xifres a Twitter o delicious.
• També ens dona més paràmetres com el Whois del domini, i les webs semblants a les nostres segons el que parlem.

Aquest servei, també ens pot servir com ho està fent la competència.

1. El Calendari de l’experiència d’usuari: Cada mes explica un concepte de la Ux.

http://www.experiencedynamics.com/shop/2011-User-Experience-Calendar

2. GuiMagnets: Prototipatge amb imants.

http://www.guimagnets.com/order/

3. Get Mental Notes: Cartes que descriuen una visió general del comportament humà i suggereixen formes d’aplicar-les en el disseny de llocs web o aplicacions.

http://www.getmentalnotes.com/

4. Method Cards: Col·lecció de 51 cartes explicant mètodes de disseny.

http://www.ideo.com/work/method-cards/

5. UXPin: Per a prototipar ordenadament sobre paper.

http://www.uxpin.com/

6. UiStencils: Ja en vem parlar a disse.cat

http://www.uistencils.com/products/website-stencil-kit

7. Idea Paint: Pintar, conceptualitzar, dibuixar arreu.

http://www.ideapaint.com

1. SkoltiLab

Es tracta d’una pàgina web que recull informació de Twitter i Flickr i genera gràfiques i estadístiques sobre tot el que diuen els candidats. Podem veure la presència d’aquests a les xarxes socials i com en fan ús. Tot això a temps real.

2. Parlament 2.0

És un widget que podem incloure als nostres blogs i pàgines web i que serveix com a eina de contacte amb els polítics. Funciona com a directori i ens permet tenir ordenats els candidats per nom, situació territorial, ús de twitter, de facebook o blocs.

3. #porra28N

Voleu fer una porra online? La web Beers & Polítics us ho permet, fent, a més, una comparativa amb altres porres que ha generat la comunitat a la xarxa. Per participar només cal que diguis quants diputats creus que obtindrà cada partit i llavors la teva entrada es comptarà en el gràfic que han generat. Quin l’encerti té premi.

4. SocVot

Es tracta d’una eina de seguiment de la influència dels partits polítics catalans basant-se en el número de seguidors a Facebook i Twitter. No és una estadística real i precisa, si no que determina qui guanyaria les eleccions partint de les dades d’ús de les xarxes socials.

5. Eleccionsdosmildeu.com

Aquesta web recull de manera clara i visual tots els tweets i apunts a facebook dels partits i dels candidats. També genera estadístiques del creixement de la presència dels partits a les diferents xarxes, dels seguidors o de les paraules més mencionades. També es pot desglossar per partits 2.0, candidats 2.0, etc.

6. Elecciones.es

I ja per acabar, aquesta eina que funciona a mode de qüestionari i que et mostra a qui hauries de votar. L’usuari contesta una sèrie de preguntes relacionades amb els temes més importants: Política, independència i llengua, societat i medi ambient. A partir d’aquests varems, es fa una comparativa entre l’opinió de l’usuari i la posició que tenen els partits en referència a aquests temes.

Val a dir que aquestes eines i aplicacions no només s’adapten als criteris d’adequació del món 2.0, sinó que tenen unes funcions gràfiques molt bones: llegibilitat i comprensió visual, cosa que també s’ha de tenir en compte a l’hora de realitzar-les.

Les Cerques

Publicitat on-line

Media

Analítica Web

Lector de Feeds

Cerques per mòbil

Personalment trobo a faltar unes explicacions més àmplies dels casos que s’exposen i sobre el procés de conceptualització en sí. Tot i això és interessant com a possible font d’inspiració per als dissenyadors d’interfícies i per aquella gent que desconegui aquest procés de creació de pàgines web.

Wireframe Showcase ens dóna la possibilitat de compartir els nostres prototipus per a que altres puguin veure la comparació amb el producte finalitzat.