O hauríem de dir Madrid 20020?

Controvèrsia. Així és com podríem resumir la que ha estat la notícia del dia. Les xarxes socials s’han convertit en un fòrum de debat arran de la publicació per la part del COE del que serà el logotip que representarà a la candidatura de Madrid 2020.

I no sense raó. Aquesta proposta ha estat la guanyadora d’un concurs dirigit a estudiants oficials de disseny. El seu autor, Luís Peiret, ha creat la imatge basant-se en la forma que té la mítica Puerta de Alcalá de Madrid, representant, també, els cinc cercles dels JJOO. Però la proposta original que va presentar Luís dista molt del resultat final que han publicat avui. Aquí podem veure la proposta original:

Resulta doncs que l’Agència de Comunicació i Medis TAPSA ha manipulat la proposta “per tal de millorar-la” amb un resultat que, al parer de molts, ni el millora ni funciona. Es tracta de la llegibilitat. Ha passat de ser “m20″ a ser “20020″. Amb la intenció de simplificar els traços han acabat mostrant una ambigüitat que de lluny li dona dinamisme, ans al contrari, crea confusió.

La tipografia. Personalment m’agrada molt més la que havia optat l’autor en un principi. La combinació entre una tipografia cal·ligràfica amb una Serifa (sumant els diferents gruixos del traç) fa que hi hagi un ritme de lectura molt dinàmic. Pel que fa a la proposta final, són molts els que veuen un accent a la “i” de “Madrid”. A més, sembla com si la tipografia fos molt simple, li falta personalitat.

L’últim i més significatiu motiu de polèmica ha estat els colors. Mentre que la proposta original recrea, poc o molt, els colors dels cinc continents dels JJOO, en el logotip final, s’omet “olímpicament” el color negre de la bandera. Hi ha diferents teories sobre els colors que es representen en aquesta, però moltes d’elles coincideixen en que el continent africà, és representat pel color negre. Doncs bé, si aquest fos el cas, Àfrica es queda sense representació en aquest logotip.

Està clar que fer un logotip que agradi a tothom és molt difícil, i més quan parlem d’un logotip que ha de representar tantes coses i a tanta gent. Sempre hi haurà discòrdia d’opinions. Però jo vull formular algunes qüestions sobre aquest tema:

1. Si la finalitat d’aquest concurs dirigit a estudiants era que, finalment, la proposta guanyadora passes a les mans d’una Agència, per què no van assignar aquest treball directament a aquests professionals?

2. Per què una empresa de Medis de Comunicació fa un redisseny d’una marca? No hi han Agències i estudis especialitzats en branding?

3. I última. Amb el temps que corren i veient la situació que hi ha a Espanya, cal presentar, per tercer cop, aquesta candidatura?

Donostia ha presentat un logo dissenyat per Luisa Chillida, disenyadora i néta de l’escultor espanyol Eduardo Chillida. La imatge és una reproducció basada en una obra que ja havia fet Chillida per a l’Ajuntament de San Sebastián en una altra ocasió. El logo substitueix la fina línia perfilada amb llapis per la introducció de tinta negra, que passa a ocupar la part de terra. És un concepte molt fidel a “l’estil Chillida”, representant la magnífica Playa de la Concha i integrant, abstractament, terra i cultura.

Personalment crec que la imatge és molt interessant. El fet de que el traç sigui a llapis li treu aquesta formalitat tan severa a la que estem acostumats en aquests tipus d’actes, li dona un aire molt fresc. Ara bé, crec que la tipografia deixa una mica a desitjar…

Altres imatges gràfiques de les candidatures son:

+ Per a veure la resta de candidatures i un anàlisi breu però detallat podeu visitar PIENSO LOGO EXISTO, una pàgina dedicada a l’estudi de logos.

Dins el món del disseny, passa el mateix. Durant aquest any han sigut moltes les marques que han volgut fer un redisseny de la seva imatge corporativa. En algunes d’elles, el canvi ha estat molt favorable, d’altres, en canvi, han fet un pas enrere dins la seva projecció.

Brand New, pàgina web especialitzada en imatge corporativa i branding, ens mostra el seu anual rànking dels millors i els mitjors redissenys de logotips. El sistema és molt senzill: quan presenten un nou projecte a la web, els usuaris poden votar en funció del que els hi transmet el nou disseny. D’aquesta manera han pogut veure quins redissenys han estat més positius i quins han estat un error. Tot és, evidentment, molt subjectiu.

Aquests són 5 dels 12 redissenys més “worst” publicats per Brand New:

Val a dir que l’empresa GAP va haver de tornar a la seva versió original desprès del rebuig i la controvèrsia que es va crear entorn el nou redisseny.

Per a veure l’article complet podeu fer clic aquí.

I ja per acabar, aquí us deixo 5 dels 12 millors dissenys que ha publicat Brand New:

Per a veure l’article complet podeu fer clic aquí.

Totes les imatges estàn extretes de la pàgina web de Brand New.

Dirigit a dissenyadors gràfics vol ser un punt de trobada i de diàleg per a professionals i estudiants d’aquesta especialitat.

S’hi realitzaran 5 workshops i 10 conferències.

Més info [->

Workshops

América Sanchez: “El Club del Dibuix” A través d’una sèrie d’exercicis es donaran a conèixer antics i nous recursos expressius amb la pràctica de les disciplines manuals essencials de les arts visuals. Dibuix i caligrafia, tall i muntatge i presentacions.

Arts Gràfiques Orient: “Experiments Impressionants” Ens conviden a un món de fracassos i redempcions. Podreu reviure propostes innovadores en què dissenyadors gràfics van experimentar el fracàs i l’encert d’un experiment a la vegada.

Marta Cerdà: “Bricolatge tipogràfic: el lettering tàctil” Proposa convertir un lettering en 3D sense haver de passar per cap complicat programa de modelatge.

rosetayoihana.com: “Kitgráfico – Kit de supervivència per a dissenyadors gràfics.” Grans misteris d’un estudi: Com es fa un pressupost?, Com es coordina un equip de treball?, Com es gestiona el temps de manera realista?, Com s’explica el projecte al client? Partint d’un encàrrec hipotètic, els participants planificaran, analitzaran, produiran i fins i tot facturaran el projecte.

SR. Papermind & Jaume Pujagut: “Blanc is Black” Junts ens proposen un taller-marató en el qual s’elaborarà l’edició especial n º 19 de Papermind amb paper, tisores i una fotocopiadora. Els participants podran intervenir en les peces que es generen a manera de “cadàver exquisit”.

Conferències

Bendita Gloria: el seu mètode de treball natural, pràctic i creatiu els va portar a obtenir 8 premis el 2009 i altres 5 en el que va de l’any, el que evidencia la consolidació d’aquest estudi format per Alba Rosell i Santi Fuster.

Shackleton: És l’agència de la multidisciplinari i la interacció, destaca per la seva capacitat d’integrar múltiples mitjans en una mateixa campanya.

Boolab: És una productora especialitzada en motion graphics, animació i desenvolupament de tècniques visuals tan tradicionals com experimentals i avantguardistes. Situada entre les vint millors productores de motion design del món segons Motiongrapher.

Brosmind Studio Brosmind: És un estudi d’il.lustració fundat pels germans Mingarro el 2006. Provinents d’Osca i establerts a Barcelona, han sabut crear un estil fresc i optimista combinant fantasia i humor.

Carlitos i Patricia: Carlitos González i Patricia Luján van deixar el món de les grans agències de publicitat per muntar la seva pròpia companyia d’idees, o el que és el mateix, la casa de Carlitos i Patricia.

Villarrosàs: Villarosàs crea i desenvolupa continguts integrats de comunicació que ajuden a les marques a connectar amb els seus consumidors a través de les emocions.

Cla-se: Fundat el 1979 per Claret Serrahima, aquest estudi ha sabut fer-se un lloc en l’imaginari col·lectiu del món del disseny gràfic. Un mètode de treball multidisciplinari, dinàmic i en constant evolució, amb una particular defensa de la tipografia i l’element sorpresa i amb un tractament coherent i rigorós de les necessitats pròpies de cada encàrrec.

Herraiz Soto & Co: Una agència interactiva on els agrada treballar com una banda de rock’n'roll, on no dissenyen ni banners ni webs, sinó solucions de comunicació interactiva eficaces i creatives.

Hey Hey Studio: És segurament un dels estudis revelació del 2010. Especialitzats en la gestió de marca i el disseny editorial, packaging i interactius. Un estudi jove, dinàmic i multidisciplinari amb la profunda convicció que dissenyar bé significa combinar contingut, funcionalitat, expressió gràfica i estratègia.

Laura Meseguer: Està especialitzada en disseny tipogràfic i en disseny de lletres o caràcters a mida, des d’un monograma fins a un alfabet complet.

La comunicació amb l’usuari i empresa

L’iniciativa és bona, i tal com defineixen ells:

Un acte que té com a principal objectiu informar-los de les últimes novetats que influencien al nostre entorn, quin valor afegit podem aportar als nostres clients i per suposat conèixer-nos personalment per compartir opinions, suggeriments o aportacions que ens ajudaran a continuar el nostre constant procés de millora.

Conegui amb més detall el contingut del programa a través del següent enllaç: programa de l’acte.

Recordi que si està interessat en assistir a l’acte ha d’accedir i complimentar el formulari d’inscripció per reservar la seva plaça. L’aforament es limitat.

Ja saps si ets client de CDmon, endavant.#mce_temp_url#

Aquest passat cap de setmana, Euro RSCG Londres va llançar la campanya “Let’s colour” per a la marca de pintures Dulux amb un impressionant spot de televisió en el qual quatre ciutats de tot el món celebren l’arribada del color. El projecte anomenat “Dulux Walls” uneix una sèrie d’esdeveniments relacionats amb la pintura, situant-los en ciutats com Londres, París, Rio de Janeiro i Jodhpur.

La peça ha estat dirigida pel director Adam Berg que grava a càmera ràpida com el color viatja per tot el món. El resultat és senzillament impactant. Les diferents comunitats que apareixen en el spot es van comprometre a tranformar els espais grisos i avorrits en llocs molts més vius i colorits, “grey is out. Gloom is gone. It’s time to live our lives in colour“.

Let’s colour project

Aquí deixo un vídeo molt interessant de la seva evolució seguit de la representació gràfica, des dels primers còmics a els últims films.

Algunes de les portades més destacades dels còmics i pel·lícules:

Fonts: LogoDesignLove, Todd’s Blog, Youtube.

En resum, la marca Mercedes-Benz es va crear a principis del s. XX per les companyies més importants de l’època formades per Gottlieb Daimler i Karl Benz (el nom de Mercedes prové de la dona de Daimler) i l’emblema fusionava l’estrella de tres puntes de Daimler amb la corona de llorer de Benz, i bé, aquí deixo la successió, en imatges, de la marca:

Logotip Mercedes, 1902

Símbol Daimler-Mercedes, 1909

Logotip Benz, 1909

Primera fusió de les marques Mercedes i Benz, 1916

Marca Mercedes-Benz consolidada, 1926

Emblema Mercedes-Benz

Marca Mercedes-Benz, 2008

Marca i Símbol de Mercedes-Benz actual, 2009

Segurament a molts de vosaltres us passarà el mateix que a mi: nostàlgia per a les formes antigues i els primers dissenys, però d’això és tracta el branding, d’intentar preparar a les marques per a que durin al llarg del temps.

L’article complet el podreu trobar aquí: Mercedes-Benz logo evolution i si voleu veure més redissenys de marques automovilístiques, us recomano que doneu un cop d’ull a aquest article de Diariomotor: Evolución de los logos de las marcas automovilísticas

A més, el curt incorpora una sèrie de diàlegs procedents de pel·lícules, que li donen un punt de dramatisme molt interessant. Sens dubte, una obra mestra que val la pena veure creada per H5, un estudi d’animació francès amb molt de talent.

Logorama està dividit en dues parts:

Sens dubte, dues idees molt originals. És curiós com el món del packaging s’està obrint pas dins al mercat, degut a la necessitat de destacar els productes que s’exposen.

The Dieline és una pàgina web que recull treballs de professionals, estudiants i entusiastes, i pretén servir de inspiració i fòrum de treball dins del sector, donant gran importància al branding. Aquesta, doncs, és considerada una de les pàgines més importants dins l’àmbit del disseny del packaging. Dins d’aquest portal podem trobar propostes com aquestes i d’altres igual d’interessants.