Interfícies intuïtives: un nen de dos anys i una àvia de cent utilitzant l’iPad

Un dels objectius més evidents que persegueixen els dissenyadors d’experiència d’usuari és el de crear interfícies el més intuïtives possibles per a que els usuaris no hagin de fer un esforç de pensar sobre què i com fer quelcom en una aplicació.

L’aparició d’aparells tipus iPhone o iPad han propiciat que aquesta interactuació sigui més natural que no pas amb un ordinador, ja que no calen perifèrics per a comunicar-se. Com a mostra, dos exemples d’usuaris que interactuen amb l’iPad sense un aprenentatge de convencions previ: un nen de dos anys, Bridger; i Virginia, una àvia de cent anys.

Tot i que generalment la interactuació amb aquests dispositus s’exerceix d’una manera més natural i intuïtiva que en els entorns web clàssics (a Bridger i Virginia els hi hagués costat més manejar un ordinador), en la web existeixen unes convencions que permeten unificar funcionalitats i no confondre als usuaris. Aquestes convencions no tenen per què tenir una lògica fonamentada en molts casos, fa que calgui un –mínim- aprenentatge per a poder dominar el llenguatge web.

En el cas de les aplicacions per a iPad no existeixen aquestes convencions (estudi de Nielsen). Així una mateixa acció pot produïr resultats diferents en aplicacions diferents. Aquest fet té dues lectures: per una banda la dificultat d’unificar comportaments; i per l’altra que en el cas d’una aplicació ben conceptualitzada no cal un aprenentatge previ.